Vaig néixer a Barcelona el novembre de l’any 1982. Vaig arribar al món en un moment en que el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus y Júpiter estaven reunits a escorpió i vaig sortir molt escorpiana.
La meva infància va ser alegre, feliç. Mentre en altres llocs desapareixia gent en mans de militars, dictadors o grups terroristes; el meu trauma més gran va ser la mort de la meva periquita o els quatre gols que va encaixar el meu equip en una final que és millor no recordar.
Em vaig graduar com a enginyera informàtica i vaig exercir com a tal alguns anys. Tanmateix, sentia que el món em cridava més enllà de les línies de codi Java, el terminal financer i la veu sobre IP. Fou així com, l’any 2012, vaig aventurar-me cap a Amèrica Llatina. Allí vaig conèixer, compartir, estimar, discutir, plorar i somriure, somiar, treballar, ensopegar, viatjar, escriure i aprendre, aprendre, aprendre…
A la meitat de l’any 2014, i per casualitat, vaig arribar al districte de Pangoa on vaig conèixer el poble amazònic nomatsiguenga, un poble que encara conserva gran part de la seva cultura originària. D’aquest encontre va sorgir Nomatsiguenga, el llibre.
Des de llavors he tingut l’oportunitat de compartir molts moments amb la gent de Pangoa: nomatsiguengas, ashaninkas i colons. L’any 2015 vaig començar a treballar per l’Associació Semillas para el Desarrollo Sostenible, amb la qual vaig col·laborar en el projecte de construcció de l’escola de la comunitat nativa Jerusalén de Miñaro, així com del Parque Bambú que l’acompanya. Una oportunitat única i extraordinària de treballar en una comunitat nomatsiguenga de forma participativa. I d’aprendre. Sempre és un bon moment per aprendre.
