Quan juguem, el nostre món es redueix a tres elements: Maca, Marta i pilota. L’instint caçador del gos, el meu esforç per mantenir-me al present i la lleugeresa de l’esfera fan de la resta un escenari complementari. Hi ha pau al nostre món, fins que la realitat impacta contra la nostra bombolla.

Caminàvem per la ciutat d’Iquitos. Estava ennuvolat i no hi havia gaire gent al Malecón, així que vam aprofitar per jugar una estona. De seguida, vam perdre’ns al nostre món: Maca-Marta-pilota i la gent va fondre’s en l’atmosfera. En un moment determinat, una senyora caminava per la mateixa recta on la Maca esperava la pilota. Moments previs a la col•lisió Senyora-Maca, la dona va esquivar el gos, es va girar i li va deixar anar una puntada de peu. La Maca la va observar sense entendre res i a mi la sang se’m va encendre.

—Senyora —la vaig perseguir—, per què pega al meu gos? L’animal no li ha fet res, una mica de respecte! —La dona em va ignorar i vaig aturar-me. No obstant, els meus pensaments ja havien pitjat l’accelerador.

“Serà filla de puta! Què cabrona, ni respecte, ni educació, ni res! Aquest món està podrit, infectat de gent com aquesta, ignorant de merda”.

“Si li dones vida, creix”, les paraules del Maestro Marlon es van filtrar al flux neuronal. “Tu decideixes a què entregues la teva energia. No debilitis la ment”.

Cagundena! Estic donant ales a la seva mala energia. Pensaré en una altra cosa, a veure…, què puc fer per sopar? Tinc ceba, oli, la Maca hauria hagut de mossegar aquesta miserable i no deixar-la anar. Torna, torna… Podria fer una truita, compro pa, ous, patates i llestos. Però, per què ha de pegar al meu gos? Què collons li passa? Calma! Tanca els ulls, respira, la mare que la va inspira, espira, inspira, què cony li ha fet la Maca? Em sembla increïble com inspira, espira, inspira, espira, inspira, cagun la inspira, espira, inspira, espira, inspira, espira”.

Quan vaig obrir els ulls, la Maca m’observava amb impaciència. Senyalà la pilota amb els ulls i em va tornar a mirar. Em vaig ajupir, vaig desfer-me de les males vibracions i, somrient, vaig tornar al nostre món.


4 Comentarios:

  1. mama ha dit:

    Que maco , es real?

  2. Pepe Paris ha dit:

    Cabe la posibilidad de que se tratara de una reprimida: hay mujeres que patean a un perro porque no se atreven a patear a su hombre.

    ¿Aún conservas a Maca? Debe ser una buena compañera. ¡Suerte!


Deja un comentario