Avui l’exèrcit està de missió humanitària a Umariaçú, una comunitat ticuna situada a la falda del riu Amazones. Els militars han substituït les incursions per assistència sanitària, les armes són globus i les bales, caramels.

L’ambient és festiu. Els adults fan llargues cues per a revisar-se la dentadura, la sang i els òrgans, sentir-se atesos i aconseguir regals en forma de pastilla. Els nens s’amuntonen davant el pallasso: criden, ballen i es preparen felinament per entomar el caramel a l’aire. Són poques les llaminadures i moltes les mans que competeixen.

Per la radio nacional lloen el treball dels militars. L’èxit de la convocatòria demostra que són imprescindibles per a mantenir la pau, l’ordre i el benestar dels ciutadans.

No obstant, demà tot tornarà a la normalitat. Els militars tornaran a les armes i els ticuna a l’oblit. El sucre foradarà les dents dels joves y les pastilles substituiran la medicina ancestral. Els ticuna recorreran el bosc i el riu buscant menjar, però només trobaran contaminació i escassetat.

Obligats a formar part d’un sistema aliè, els natius s’assentaran sobre les seves estores de palma y estendran la mà.

Tabatinga, Brasil